Reflexión sobre a poesía ao fío do poema “O preguntón”, de Celso Emilio Ferreiro, no blogue catalán “Poesia Infantil i Juvenil”

Feb 16, 2012 editor de CEF novas

O blogue “Poesia Infantil i Juvenil” realiza unha interesante reflexión sobre a poesía ao fío do poema “O preguntón“, de Celso Emilio Ferreiro. Reprodúcese arriba a ilustración orixinal do post a cargo de Javier Termenón e aquí o texto do post amentado:

L’home, per naturalesa, vol saber i quan més sap més dubtes té i més crític es fa. Cada pregunta ens porta a una resposta que ens fa qüestionar les coses, els esdeveniments, les situacions… i surt una altra pregunta. Així, el “preguntó” acaba sent una persona que se’n surt de la passivitat general, una persona disconforme i activa davant de la prepotència i la ignorància, una persona tolerant amb els demès perquè sap que ells també tenen els seus dubtes, una persona que -moltes vegades- acaba sent incòmoda per al poder, doncs és difícil de manipular.

La lectura ajuda molt a qüestionar les coses, ens fa reflexionar, ens aporta i descobreix noves idees, ens obri nous camins, ens fa traure de damunt les teranyines que moltes vegades portem pegades als ulls. A la fí, la lectura ens fa ser “preguntons” i això ens fa madurar. Cal que, des de menudets, fomentem entre els xiquets i xiquetes la curiositat i la lectura per tal d’anar formant persones més completes i… més difícils de manipular, més responsables de les seues preses de decisions, més lliures. Sense els “preguntons” la societat i la cultura no avançaria.

La poesia té molt a dir en aquest procés de maduresa personal i crítica i els lectors d’aquest blog ben bé que ho sabeu. Perquè la poesia és la paraula i aquesta ens dona vida; perquè amb el vers el poeta qüestiona i denuncia; perquè el poema s’arrela dintre nostre i va creixent i va fent-nos reflexionar i sentir.

O preguntón
(Celso Emilio Ferreiro)

O home por natureza quer saber,
dixo Aristóteles fai algún tempo.
O meu amigo quixo saber da vida,
quiso saber da lei,
quiso saber do Rei,
quixo saber do bispo,
quixo saber da espranza.
Eiquí —díxolle o garda
que o levou detido—
o que quere saber, apanda.
O lóxico
Unha de dúas:
se é certo
que cada minuto
morren de fame
cen persoas no mundo,
entón é falso
aquelo de que en todas partes
se cocen fabas.

Artigos relacionados


Inauguración da cuarta tempada de “Poesía de OídAs” – Sesión de diciembre: Homenaxe a Celso Emilio Ferreiro no seu centenario
Entrega do premio Antón Losada Diéguez
“MIL VERSOS PARA CELSO EMILIO” en Radio Wirtz