Reflexión sobre a poesía ao fío do poema “O preguntón”, de Celso Emilio Ferreiro, no blogue catalán “Poesia Infantil i Juvenil”

Feb 16, 2012 editor de CEF novas

O blogue “Poesia Infantil i Juvenil” realiza unha interesante reflexión sobre a poesía ao fío do poema “O preguntón“, de Celso Emilio Ferreiro. Reprodúcese arriba a ilustración orixinal do post a cargo de Javier Termenón e aquí o texto do post amentado:

L’home, per naturalesa, vol saber i quan més sap més dubtes té i més crític es fa. Cada pregunta ens porta a una resposta que ens fa qüestionar les coses, els esdeveniments, les situacions… i surt una altra pregunta. Així, el “preguntó” acaba sent una persona que se’n surt de la passivitat general, una persona disconforme i activa davant de la prepotència i la ignorància, una persona tolerant amb els demès perquè sap que ells també tenen els seus dubtes, una persona que -moltes vegades- acaba sent incòmoda per al poder, doncs és difícil de manipular.

La lectura ajuda molt a qüestionar les coses, ens fa reflexionar, ens aporta i descobreix noves idees, ens obri nous camins, ens fa traure de damunt les teranyines que moltes vegades portem pegades als ulls. A la fí, la lectura ens fa ser “preguntons” i això ens fa madurar. Cal que, des de menudets, fomentem entre els xiquets i xiquetes la curiositat i la lectura per tal d’anar formant persones més completes i… més difícils de manipular, més responsables de les seues preses de decisions, més lliures. Sense els “preguntons” la societat i la cultura no avançaria.

La poesia té molt a dir en aquest procés de maduresa personal i crítica i els lectors d’aquest blog ben bé que ho sabeu. Perquè la poesia és la paraula i aquesta ens dona vida; perquè amb el vers el poeta qüestiona i denuncia; perquè el poema s’arrela dintre nostre i va creixent i va fent-nos reflexionar i sentir.

O preguntón
(Celso Emilio Ferreiro)

O home por natureza quer saber,
dixo Aristóteles fai algún tempo.
O meu amigo quixo saber da vida,
quiso saber da lei,
quiso saber do Rei,
quixo saber do bispo,
quixo saber da espranza.
Eiquí —díxolle o garda
que o levou detido—
o que quere saber, apanda.
O lóxico
Unha de dúas:
se é certo
que cada minuto
morren de fame
cen persoas no mundo,
entón é falso
aquelo de que en todas partes
se cocen fabas.

Artigos relacionados


Belén, Ano Cero
Celso Emilio, Poema “Abrente” interpretado pola Banda da Loba
“Olla meu irmao”, poema de Celso Emilio cantado por Miro